Aquella obra semblava un somni irrealitzable. Va costar tant trobar el grup, coven-se'ls per tirar endavant el projecte, fer front a les despeses... però per a mi era tan important! Finalment ho vam aconseguir.
Faltava només una setmana per l’estrena. Va arribar el gran dia! Estava ben esporuguida, com si jo no fos la Jossie, la que havia passat per aquest tràngol tantes vegades. Jossie, la dona que sortia a l’escenari tranquil·la perquè sabia que malgrat els dubtes de darrera hora, tot acabaria sortint perfecte. Aquell dia, però, l’obra em colpia molt endins i sentia una estranya sensació, que no m’acabava d’agradar, com una mena de “dejà vue” que, malauradament, amb un determinades variants, va passar de la ficció a la realitat.
Parlo de “El tiempo y los Conway” o “La ferida del temps” de J.B. Priestley.
En el primer acte, el fets succeeixen l’any 1919. La mare i els fills celebren l’aniversari d’una de les filles (la Kay). Tots son joves plens d’esperances i d’il·lusions posades en el seu futur.
El segon acte ens trasllada a l’any 1937. La família es torna a reunir per celebrar un nou aniversari de la Key. Aquesta festa, però, no te res a veure amb la primera. El futur en el qual havien posat tantes esperances, s’ha convertit en un infern per a quasi tots el membres de la família i fins i tot han hagut de patir la mort d'una de les filles.
El tercer acte és el més angoixant, tornem a l’any 1919. L'espectador coneix el desenvolupament de la història, però la Kay és l'única de la família que també el coneix i per molt que es desesperi, sap que mai aconseguirà poder-lo canviar.
A nosaltres també se’ns va morir, al cap de poc temps, la nostra amiga, que representava una de les germanes.
Jossie Casanovas Llach
L'obra està molt bé. La vaig veure fa bastants anys. Ets una de les de la foto? Quins nervis es passen abans de l'estrena, oi?
ResponEliminaJossie, no conec l'obra, però trobo molt interessant el tema que has elegit, els teus temors interiors per una banda i el desenllaç de l'obra per una altra.
ResponElimina