SANDÀLIES D'ESCUMA

Treball sobre un fragment del Capítol 8
"DE L'EPIR A ATENES"

En cert sentit, però, jo retrobava el meu avi en aquells carrerons a l’entorn de la catedral. Vull dir que me l’imaginava en el mar dels seus jocs d’infant, de la seva creixença d’adolescent: aquí –em deia, per un carrer estret i humit, on no hi entrava més que un tímid raig de sol- devia jugar amb altres nens a bales o a tocar i parar o a bons i dolents o ves a saber a què. Per aquí passejava amb els seus pares i anaven cada diumenge a missa de 9. Aquí va conèixer la meva avia, per aquí van festejar (paraules boniques a cau d’orella) i aquí un dia van pujar les amples escales, ben endiumenjats, amb les cames tremoloses i els hi va sortir aquell “si” tímid per fora i tan potent dedins.

Al cap d’uns anys, van anar a viure a Sant Andreu, on va néixer la meva mare i finalment a Gràcia on vaig néixer jo, però això ja forma part d’una altra història.

Jossie Casanovas Llach