SANDÀLIES D'ESCUMA

FRAGMENT SOBRE EL CAPÍTOL IV - DE QUIOS A ALEXANDRIA

Sempre m’ha agradat obrir la finestra i veure aquelles muntanyes, que s’aixequen altives, orgulloses de la seva bellesa, i que donen aquest aspecta majestuós al paisatge. Però el dia que vaig anar-me’n d’Interlaken tenia el cor massa oprimit per delectar-me amb aquella imatge i amb la vall que es dibuixava plena de colors i de sentiments. Així i tot, els meus ulls humits, encara van parar atenció al trenet de fusta que s’enfilava muntanya amunt, en els balcons plens de flors d’aquelles casetes que semblaven sortides de la paleta d’un pintor i a la flaire d’herba fresca que m’omplia el cor i l’esperit i que em va acompanyar durant tot el viatge.

Jossie Casanovas Llach