Olors mestres de ma infantesa

Des dels set o vuit anys i fins ben bé els quinze, les vacances d’estiu les passava amb el avis, que se n’havien anat a viure just a tocar la plana de Vic.

Malgrat els anys, d’aquella època m’han quedat dues olors mestresses: La d’un llessamí que teníem en el petit jardí, darrera la casa. Quina flaire tan intensa! No sabria pas com definir-la. I una altra, que em sembla sentir encara ara, era el meu raconet de farigola, romaní i espígol. Com s’havien anat fent grans... Al capvespre m’agradava de regar-los perquè tenia la certesa que m’agraïen aquelles gotes refrescants després d’un dia xafogós d’estiu i ho feien, embolicant-me amb la seva aroma única i inoblidable.

Jossie Casanovas Llach