El violinista d’Auschwitz Jacques Stroumsa, conegut arreu com el “Violinista d’Auschwitz”, va néixer el 4 de gener de 1913 a Salònica (Grècia). Era una persona menuda, de parlar pausat que transmetia una sensació de pau i benestar. Sempre anava acompanyat del seu violí.
Quan tenia 30 anys va ser deportat, junt amb tota la seva família i d’altres jueus d’origen grec als, malauradament famosos, camps nazis d’extermini. Va presenciar la mort dels pares i la seva jove esposa, embarassada de vuit mesos, a les càmeres de gas. Ell es va salvar, perquè era músic i el van incorporar a l’orquestra del camp. De tota la seva família només li quedà una germana.
Quan finalment els pocs que van poder resistir, van ser alliberats, va anar cap a França i d’allà a Jerusalem. Un cop ubicat definitivament a Jerusalem va iniciar una sèrie de viatges per diversos països amb la finalitat de poder transmetre tot l’horror de l’Holocaust a les joves generacions per no perdre la memòria col·lectiva i evitar-ne una repetició.
La Fundació Caixa de Girona va voler commemorar el 60è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz el 27 de gener de 1945. I ho va fer a l’ombra de M. Àngels Anglada i la seva novel·la El violí d’Auschwitz, publicada l’any 1994, en la qual l’autora vol deixar-ne constància, perquè, diu: “potser no oblidant el passat es podran evitar horrors del present”.
La novel·la va ser traduïda al castellà, l’italià, el gallec i l’alemany.
L’any 1998 M. Àngels Anglada es va trobar amb Jacques Stroumsa, el primer violí de l’orquestra d’Auschwitz. El va veure i escoltar tocar el violí a Barcelona.
Carles Miralles, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va parlar de la poesia després d’Auschwitz, a partir del poema de M. Àngels Anglada, Làpida i Afrodita, en el qual es fan presents l’amor i la mort.
Fa uns cinc anys Mònica Terribas, li va fer una entrevista molt interessant. Hagués volgut poder copiar el vídeo, però sembla que no es pot reproduir perquè diu que ha caducat.
Sembla talment una ironia de la vida, només unes hores han separat la mort de dues vides paral·leles destinades a no trobar-se mai. Poc després que Jacques Stroumsa finalitzés, a Jerusalem, el seu particular camí cap a la terra promesa el dia 15 de novembre a l’edat de 97 anys i en la pau guanyada a pols, també moria, prop de Bonn, Samuel Kunz, de 89 anys, amb un paper sobre la tauleta de nit que el convocava a presentar-se davant un tribunal per respondre de crims contra la humanitat. Samuel Kunz havia tingut el trist honor de figurar en un dels primers llocs en la llista dels criminals nazis més buscats. Ha mort poc abans d'iniciar-se el procés.
Jossie Casanovas Llach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada