JOSEFA CONTIJOCH

El Centre Comarcal Lleidatà fa una proposta molt interessant pels divendres. “El Racó poètic dels divendres”.

Me’n vaig assabentar, perquè el dia 1 d’abril hi participava, amb una lectura dels seus poemes, la nostra poeta-amiga, Josefa Contijoch.

Va ser una estona molt agradable, escoltant de la seva pròpia veu, uns poemes, alguns dels quals ja havíem tingut el privilegi d’escoltar en les nostres trobades a Vil·la Joana, d’altres que hem pogut llegir en els seus llibres: Les lentes il·lusions, Ales intactes, Congesta... i finalment uns inèdits que ens va fer molta il·lusió saber que ja estaven a punt de ser publicats. Esperem l’editorial no ens faci esperar gaire.

N’apunto també un petit recull dels molts que m’agraden:

LES LENTES IL·LUSIONS

POÈTICA

La insegura flotació

del poema

sovint capbussa

i al final

una badia misteriosa

esborra els mots

un llac de cares mortes

per afegir

vida a la vida.

RELACIONAT AMB:

(Pare Esparver que em sotges des del cel)

Maria Mercè Marçal – DESGLAÇ

En una noche oscura – S. Juan de la Cruz

Perquè teu és el regne i el poder

eximeix-me d'haver de decidir

allibera'm de dir o de no dir

i que caiguin els fets com la destral

i dallin caps i dallin voluntats

i les coses es facin com tu vols.

Aparta de mi el calze del malson

allunya'm l'orfenesa de la sang

ajuda'm a evitar el saqueig del temps

i porta'm a l'oblit de tot el mal

al meu exili en tu i en el teu bé

i a la blanca espiral del buit replè.

Renta allò brut i rega el que és eixut

d'aquesta carn que és dèbil i pateix

perquè teu és el regne de la llum

i meu és el naufragi en negra nit

teu el poder la glòria i l'esplendor

i meva l'aigua fosca de l'oblit.

ALES INTACTES

POLITESSE

Diré: fa un dia maco,

estels llunyans que brillen,

vestit color de rosa,

engrunes de memòria,

llarga tarda tranquil·la.

Podent dir frases neutres

el que no diré mai

és la veritat sencera

que esgarrinxa la pell

i sagna i fa molèstia.

CONGESTA (61.)

Va dir la veu: dóna la llum

i la llum va ser donada

però no de franc

la llum costava

riuades d’estremiments

muntanyes d’enrampades

gerres de plors

i en acabat

finalment

de tanta llum tot va cremar

i només restà

la pedra sobre la pedra

Jossie Casanovas Llach