"Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme". La senyora Remei que s’havia quedat amb la pell i l’os, treballava nit i dia fent tot allò que li arribava a les mans o que cercava trucant a totes les portes del poble. En poc temps havia perdut la mare i el seu germà petit, no havia perdut, però, aquell somriure tranquil·litzador que li feia pensar a la Maria, la seva filla, que potser les coses no anaven pas tan malament i que ben aviat tot tornaria a ser com abans.Han passat, els anys, la Maria avui és metge, la Remei, però, no va poder gaudir de la recompensa de veure realitzat el seu somni. Uns dies abans de la graduació de la seva filla no es va despertar. Per fi havia deixat de lluitar i mentre dormia un descans d’anys i anys ben merescut, es va oblidar de viure.
Jossie Casanovas Llach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada