dimarts, 18 de gener del 2011

QUADERN DE ... JOSSIE

(Fa referència al "QUADERN D’ARAM”)

DIMECRES

Després de classe, i abans d’anar cap a casa, he passat pel mercat, m’he aturat a la fruiteria, no és pas una cosa nova, ho havia fet moltes vegades, avui, però, m’he quedat palplantada mirant amb quina perfecció estaven ordenades cadascuna de les diferents fruites i viandes, els seus colors, les pomes grogues, al costat de les vermelles, el verd viu de les verdures... M’atreviria a dir que fins i tot les hem assaborit millor a l’hora de dinar.


DIJOUS

He anat a Òmnium amb un bon amic, feia anys que tots dos ens en volíem fer socis i per una cosa o per una altra, encara no ho havíem fet. Ara jo ho som! Quan hem sortit estàvem contents com dues criatures, perquè a més a més hem tingut la sort de poder xerrar una estona amb la Muriel Casals, la seva Presidenta, una persona entranyable.


DIVENDRES

He acompanyat la mare a una festeta que organitza cada any el Centre Cívic, on va un cop per setmana a treure cap a fora tota aquella vena artística que durant molts anys ha tingut ben guardada a les “seves golfes”. L’he acompanyada, perquè li feia una mica de mal l’esquena d’una contractura que es va fer recentment.

He observat la Sala des d’un raconet on no em podia veure ningú i m’hi he quedat un moment en silenci. M’han passat pel cap tantes imatges, sensacions, moments de diferents èpoques de la nostra vida!

Quan he sortit tenia una idea ben clara: “Tan de bo a la seva edat, jo estigui com ella” i sense saber com, he sentit la necessitat de donar gràcies...

DISSABTE

Visita a una veïna de "sempre” que està en una Residencia (no té pràcticament ningú). Últimament l’han passat al pis de “DALT” i això vol dir que malament rai! A mesura que puges, és que el nivell baixa. La seva ment cada cop respon pitjor i em sembla que l’única persona que, actualment, la mig entén, sóc jo. En un moment determinat m’he trobat amb una situació una mica delicada. En aquell moment no hi havia personal de la Residencia i traient idees d’on he pogut, he aconseguit calmar la situació. Quan per fi tot estava en ordre, he marxat i me n’he anat caminant cap a casa, procurant anar desfent una mena de nus a l’estómac, per poder pair tot el que s’hi havia quedat aturat.

DIUMENGE

No he pensat en el quadern


DILLUNS

He esmorzat amb una bona amiga, hem intercanviat pensaments i hem feta tota mena de reflexions sobre tot el que se’ns ha acudit. Segurament no hem arribat a cap conclusió, però al menys hem marxat amb la sensació d’haver passat una bona estona compartint idees i sentiments.

Si al matí hem procurat posar una mica d’ordre en els diferents apartats mentals, a la tarda, he anat a la fisio i m’ha descontracturat la part física.


DIMARTS

He trobat un llibre d’Elias Canetti que feia temps que buscava. No l’he trobat en català, però m’ha fet molta il·lusió, perquè en l'exhaust recorregut per les llibreries, sempre sentia la mateixa resposta: “Està exhaurit” o “Està descatalogat”.

He acabat de polir els treballs per demà



dissabte, 15 de gener del 2011

L'OFICI DE DRAPAIRE

Treball sobre "L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA" Poema de Joan Salvat-Papasseit, musicat per Ovidi Montllor

I un altre ofici encara, que sembla menysprear tothom,

és l’ofici de DRAPAIRE... mobles i andròmines que ningú vol,

coses inútils que no serveixen per res, però...

que guarden l'essència de records i sentiments,

preservats en uns calaixos, ara plens, només de pols.

Ell, ho sap, els afalaga, els acarona, els hi parla

i s’inventa boniques histories que els fa reviure uns instants,

fins que acabin omplint l’espai buit, d’una altra estança.

Jossie Casanovas Llach